Articles | Comerç de proximitat
COMERÇ DE PROXIMITAT. APUNTA'T!
Us enrecordeu d'aquelles botigues de barri anomenades COLMADO o TIENDA DE ULTRAMARINOS? Eren comerços en què el botiguer, normalment vestint una bata blanca, s'afanyava a donar un servei al client i li aconsellava en allò que pogués necessitar.
PER QUÈ COMPRES EN UNA GRAN SUPERFÍCIE?
En el darrer número de la nostra revista, ja vàrem donar unes raons bàsiques dels motius que propicien el comerç de proximitat. Aquest cop, procurarem ampliar el per què s’ha de procurar comprar en els nostres comerços del poble, argumentant els motius que fan de les Grans Superfícies, el més clar exemple d'un model de consum social i ambientalment insostenible. Tot i això, hi ha alguns mites sobre els beneficis que ens reporten als consumidors.
Grans Superfícies i les seves repercussions.
La possible obertura d'un gran centre comercial a qualsevol ciutat espanyola genera sempre un important debat davant la possibilitat que afecti al petit comerç d'aquesta ciutat. Els propietaris d'aquests comerços perceben a la gran superfície com una amenaça per a les seves vendes i per tant, per a la seva supervivència. De fet, el cas espanyol no és un cas aïllat.
L'exigència dels nous consumidors. Triomfa el comerç de proximitat
Avui dia semblaria que està decaient l'afany de consumir, a causa que s'han erosionat els motors del consum, el qual s'ha convertit progressivament en un afany de "consumir millor". En efecte, la relació amb el preu es modifica i es diversifica, en una època en la qual el consumidor pot conformar el seu propi "univers de proveïment" i passar d'una fórmula comercial a una altra.
CONFIA EN EL TEU COMERÇ PROPER. ELLS SEMPRE T'ACONSELLARAN
Arriba el dia de la setmana en què cal omplir la nevera i et puges al cotxe camí d'un hipermercat o una gran superfície, que normalment està als afores del poble. Arribeu, agafeu un carret i entreu en un edifici en on sembla que trobareu qualsevol cosa que pugueu necessitar. Si et fixes en els carrers de prestatgeries plenes de productes, t'adonaràs que hi ha munts de marques per a cada un d'ells. Quina triar? Per què?
COMERÇ DE PROXIMITAT. APUNTA'T!
Us enrecordeu d’aquelles botigues de barri anomenades COLMADO o TIENDA DE ULTRAMARINOS? Eren comerços en què el botiguer, normalment vestint una bata blanca, s’afanyava a donar un servei al client i li aconsellava en allò que pogués necessitar. Fins i tot li proveïa de productes per encàrrec i en la majoria dels casos portava l’encàrrec a casa nostra. Tot això, que per a nosaltres sembla formar part del record, segueix vigent en cadascuna de les botigues del nostre poble. Tenim productes de proximitat, un tracte personal i amable i un servei excel·lent amb prou feines donar uns passos. Per què ens entestem a realitzar les nostres compres a les grans superfícies? Realment compensa?
Si vols rebre un tracte amable. Si vols resposta immediata a una pregunta referent a un producte. Si busques assessorament o especialització, i si vols, en definitiva, un diàleg comercial que et porti a no equivocar-te, necessites comerç de proximitat.
Si creus que el lògic és donar negoci als productors de la zona: agricultors, ramaders, i fabricants de tot tipus de productes que són els que proveeixen les botigues del nostre poble, necessites comerç de proximitat.
Si et preocupa el medi ambient has de saber que si baixem a comprar a la botiga o botigues del teu barri sense necessitat d’agafar el cotxe, evites unes emissions a l’atmosfera. SI és així, necessites comerç de proximitat.
Potser l’esforç a alguns no els compensi. Cadascun destina el seu temps com millor sap o pot. Però quan un es planteja que els productes que es venen a les grans superfícies es compren a volum, en alguns casos desconeixent el seu origen o sent aquest aliè a l’anomenat Comerç Just, el qual garanteix el ON, el QUAN i el QUI ha participat en la producció d’aquest producte i que ha rebut un tracte just pel seu treball, sense explotació infantil, etc., potser ens hauríem de preguntar si realment valdria la pena invertir una mica més d’esforç i temps. Al cap ia la fi, «som el que mengem» i els nostres botiguers es preocupen de l’origen dels seus productes i afavoreixen una economia local.
No hem de criminalitzar les grans superfícies. En absolut! Però, realment tenim cura el que comprem ?, coneixem el seu origen i traçabilitat? Preus més barats? En detriment de què?
Fem que aquesta roda giri i cada vegada que anem a invertir unes hores i uns diners per fer la nostra compra agafant el cotxe per anar a una gran superfície, pensem en que les nostres botigues molt possiblement disposin d’iguals o millors productes i que amb això, estem generant riquesa local en tots els sentits, afavorint el medi ambient.
Des SQ21 us animem a que compreu a les botigues del poble. Ells estaran per aconsellar-vos i per donar-vos el bon tracte que mereixeu. I molt possiblement pel mateix preu. Humanitzem les nostres compres.
PER QUÈ COMPRES EN UNA GRAN SUPERFÍCIE?
En el darrer número de la nostra revista, ja vàrem donar unes raons bàsiques dels motius que propicien el comerç de proximitat. Aquest cop, procurarem ampliar el per què s’ha de procurar comprar en els nostres comerços del poble, argumentant els motius que fan de les Grans Superfícies, el més clar exemple d’un model de consum social i ambientalment insostenible. Tot i això, hi ha alguns mites sobre els beneficis que ens reporten als consumidors.
I. «És un lloc en el que puc fer multitud de coses alhora: comprar el menjar, la roba, anar al cinema …»
En contra dels que ens diu la publicitat, l’oferta cultural, d’oci i d’activitats en les Grans Superfícies és molt limitada i de poca qualitat si la comparem amb el que ofereix una ciutat de mida mitjana. A més, no s’inclou gairebé cap oferta gratuïta i cal comptar amb les despeses afegits de transport per accedir-hi.
II. «En una Gran Superfície tinc molta més varietat de productes i llibertat per triar el que vull. A més, ningú em molesta ni em manipula. «
Els productes que poden trobar-se en una Gran Superfície, encara que semblen molt variats, pertanyen a unes poques multinacionals del sector. Per exemple, els productes frescos ja només suposen el 45% dels aliments. Els llums, la música, els amplis espais … tot està preparat perquè ens considerem lliures a l’hora de triar i, però, gastem de mitjana un 20% més del que teníem previst.
III. «Allà puc trobar el més nou de cada marca»
Les últimes novetats de les Grans Superfícies són en la seva major part una estratègia publicitària. En realitat, les innovacions en el producte són petites, com petits són els beneficis que ens portaran respecte de l’anterior producte. A més, aquestes suposades millores són molt cares perquè en bona mesura paguem el seu cost publicitari.
IV. «Estalvi de temps: allà ho faig tot més ràpid al tenir-ho tot en el mateix lloc. A més, l’horari d’obertura és més ampli i em ve millor»
La societat de consum està obsessionada amb el temps. Les Grans Superfícies es presenten com la millor opció per optimitzar les compres, però en realitat no és així, perquè no es comptabilitzen el temps de transport fins allà, les cues per pagar o el temps que perdem recorrent passadissos i botigues i mirant productes. A més, els horaris que ofereixen les Grans Superfícies se sustenten en la precarietat laboral dels seus treballadors: torns més llargs i menys vacances, salaris injustos i deteriorament dels seus drets laborals.
V. «Anant a les Grans Superfícies t’estalvies diners. La meva economia no dóna per caminar comprant en mercats i botiguetes de barri»
Diversos estudis demostren que no hi ha un únic establiment on tots els productes siguin més barats. Per exemple, la verdura fresca sol ser més cara en les Grans Superfícies i hipermercats. A més, hem d’afegir a això la despesa en transport i aquest 20% més del que ens havíem proposat comprar.
VI. «No tinc més remei que anar, on visc no hi ha més botigues»
L’actual model de creixement urbanístic privilegia a les Grans Superfícies com a opció de compra i com a centre d’oci, així que el petit comerç es veu amenaçat. A l’hora de triar on vivim hem de tenir en compte els beneficis que el petit comerç de barri aporta al consumidor i donar suport en la mesura possible la seva subsistència.
VII. «Són el lloc més segur per poder fer les compres. Tinc por per mi i per la meva família»
Les Grans Superfícies apareixen com rèpliques idíl·liques de les ciutats, però tot net, eternament il·luminat i cuidat fins al seu últim detall. En realitat, si en lloc d’acudir a aquests espais anessim al petit comerç i l’oci local en els nostres carrers, aquestes tindrien més trànsit de persones i vida.
VIII. ¿I per què no comprar en una Gran Superfície? «
Comprar a una Gran Superfície és apostar per un model social i ambiental insostenible, aprofundint en l’actual model de sobreproducció neoliberal que tantes injustícies socials i desequilibris mediambientals comporta. Les Grans Superfícies destrueixen l’activitat econòmica local, creen llocs de treball de baixa qualitat, deslocalitzen la producció, fan dependents als productors del Sud i maximitzen els beneficis de moltes grans multinacionals. També fomenten un model de transport contaminant i participen de forma activa en la reordenació especulativa del territori.
Font: Ecologistas en Acción. www.ecologistasenaccion.es
Grans Superfícies i les seves repercussions.
Durant els anys 90 van ser molts els països – com Anglaterra, França o Itàlia – que van aprovar legislacions de caràcter restrictiu per frenar l’entrada d’aquest nou tipus de comerç que estava proliferant a les seves ciutats. En el cas espanyol, el 1996, es va aprovar una regulació comercial que perseguia exactament aquest propòsit Javier Asensio i Gerard Llobet expliquen els efectes d’aquesta regulació i altres similars en la productivitat i els preus del sector, tant per al cas espanyol com per als anteriorment esmentats.
La pregunta que a un li ve al cap és: què es vol aconseguir restringint l’entrada de les grans superfícies comercials? I la resposta que normalment s’obté per part dels agents involucrats és: «protegir els petits comerciants». Per tant, tornem al debat inicial. És l’obertura de grans superfícies comercials una amenaça per al petit comerç?
Definint com a gran superfície als grans supermercats i hipermercats que generalment obren als afores de les ciutats, l’anàlisi mostra com, quatre anys després de l’obertura de la gran superfície comercial, entre el 20 i el 30% de les petites botigues alimentàries tanquen les portes. Per tant, tenint en compte que la majoria d’aquests comerços es troben al centre de la ciutat, la primera resposta a la pregunta sobre si el centre de les ciutats es veu afectat negativament és que si. Es perd comerç minorista dedicat a l’alimentació.
Un resultat curiós de l’estudi és que aquest impacte negatiu sembla desaparèixer quan la gran superfície és «de descompte». S’entén per superfície de descompte aquella que principalment comercialitza productes de marca blanca. Hi ha dues possibles explicacions a aquest fenomen: la primera és que els consumidors tenen unes preferències relativament rígides i el traspàs de clients del petit comerç a la gran superfície és menys immediat.
La segona explicació és que aquestes cadenes no són tan competitives pel que fa a productes frescos, portant als petits comerços a especialitzar-se en aquest tipus de productes. Per tant, si hi ha petites botigues alimentàries generalistes que tanquen però altres de productes frescos que s’obren, l’efecte net de la gran superfície comercial al petit comerç d’alimentació és inexistent. No obstant això, per al cas de les grans superfícies comercials convencionals (les que no són de descompte), l’efecte en el petit comerç alimentari del centre de la ciutat, com s’ha dit anteriorment, és negatiu.
Per tant, tenint en compte aquests resultats, està clar que l’obertura de grans superfícies comercials afecta al petit comerç i al centre de les ciutats. No obstant això, no sembla que acabi amb l’activitat comercial en aquestes zones sinó que produeix un canvi en la seva composició, desplaçant el comerç alimentari als afores a causa del nou gran supermercat / hipermercat i convertint el centre de les ciutats en el focus d’un altre tipus d’activitat comercial minorista.
Maria Sánchez Vidal
L'exigència dels nous consumidors. Triomfa el comerç de proximitat
Avui dia semblaria que està decaient l’afany de consumir, a causa que s’han erosionat els motors del consum, el qual s’ha convertit progressivament en un afany de «consumir millor».
En efecte, la relació amb el preu es modifica i es diversifica, en una època en la qual el consumidor pot conformar el seu propi «univers de proveïment» i passar d’una fórmula comercial a una altra. Aquest busca més el plaer que la possessió, i ja no vol que se’l consideri com un simple client anònim. És cada vegada més fort la demanda a favor d’un comerç personalitzat, i el fet de prendre en compte la identitat del consumidor esdevé una garantia de qualitat i en un motiu primordial de visita.
Així, el consumidor visitarà simultàniament un hipermercat i un mercat al carrer, tot i que amb les expectatives pròpies de cadascuna d’aquestes dues formes comercials: en el primer buscarà productes barats, mentre que en el segon aspirarà més aviat a integrar-se a la comunitat de referència del seu barri o, per extensió, de la seva ciutat. Per tant, els consumidors ja no fraccionarien les seves compres, sinó més bé el valor que concedeixen als diferents tipus de negocis.
En aquestes condicions, el petit comerç alimentari de proximitat podria beneficiar-se amb aquest nou context, en el qual la qualitat de la «relació social» i la confiança atorgada al comerciant es converteixen en elements claus per a la selecció de les formes comercials practicades. A més, cal tenir en compte que els articles que es venen en els grans centres comercials solen considerar com a productes manufacturats d’origen freqüentment dubtós, tot i les estrictes normes d’higiene i els controls sanitaris que se’ls aplica de manera gairebé sistemàtica.
En efecte, des dels anys 1970, en transformar les relacions entre els productors i els canals de difusió, i posteriorment en jugar amb l’entrellaçament entre les funcions de producció i de distribució, els grans distribuïdors han suscitat canvis profunds per als consumidors, que han deixat d’atorgar la seva plena confiança a aquest tipus d’articles. Tals dificultats són similars a les que enfronta la venda en línia de productes alimentaris, on aquests mateixos consumidors no forçosament s’adhereixen a aquest concepte, a causa que conserven una important necessitat d’olorar, veure i tocar aquelles mercaderies destinades a acabar en el seu plat.
Al centre de les ciutats franceses, alguns dels responsables de les petites botigues de queviures han comprès l’avantatge que poden treure de tal fenomen, a promocionar-los productes regionals o els productes frescos, per tal de respondre a les expectatives dels consumidors i de seguir, en definitiva, la creixent finesa i especialització del conjunt de l’espai central. A la fi dels anys 1990, nombroses botigues d’aquest tipus es van orientar cap a una venda més qualitativa de la producció local.
A Saragossa, els grans centres comercials situats a l’espai central segueixen caracteritzant-se per un ús més aviat lúdic i excepcional, ja que la compra d’aliments bàsics sol realitzar de preferència en els comerços més petits, tenint en compte que els hàbits culinaris es troben arrelats en les maneres i ritmes de vida. Així mateix, és molt important el fet de pertànyer al barri, cosa que en última instància redunda en profit de la proximitat tradicional, ja que el client se sent a gust «entre els seus», compartint les experiències quotidianes comuns.
Els consumidors tenen avui dia la llibertat de triar entre una multitud de llocs i, el mateix que abans, poden abandonar fàcilment una fórmula comercial per donar preferència a aquella que millor satisfaci les seves expectatives.
Brice Navereau
Es agregado temporal de docencia e investigación en el departamento de Geografía y Planeamiento en la Universidad de Tolosa.
CONFIA EN EL TEU COMERÇ PROPER. ELLS SEMPRE T'ACONSELLARAN
Arriba el dia de la setmana en què cal omplir la nevera i et puges al cotxe camí d’un hipermercat o una gran superfície, que normalment està als afores del poble.
Arribeu, agafeu un carret i entreu en un edifici en on sembla que trobareu qualsevol cosa que pugueu necessitar. Si et fixes en els carrers de prestatgeries plenes de productes, t’adonaràs que hi ha munts de marques per a cada un d’ells. Quina triar? Per què?
Els teus pares ja coneixen moltes d’aquestes marques, i probablement estiguin acostumats a comprar més o menys les mateixes, però ¿què faries si haguessis de triar tu? Compraries el més barat? ¿El que et sona per haver-ho vist anunciat per la televisió? La veritat és que aprendre a prendre aquestes decisions no sempre és fàcil. La majoria dels productes que es venen en aquest tipus de comerços estan envasats. Tot just pots veure el que hi ha al seu interior, el seu color o fins i tot la seva olor fins que ho pagues a la caixa.
També pot passar-te que en alguna ocasió necessiteu informació abans de decidir-vos a comprar alguna cosa i no trobeu a ningú que pugui atendre, o que qui estigui allà no sàpiga massa sobre aquest producte: què farina és la millor per preparar unes postres, què tomàquets per a una amanida, què carn per a un guisat … Hi ha tantes coses! Cal resignar-se a comprar a cegues? És aquesta l’única opció possible? No t’agradaria saber com està fet, conreat o criat allò que aneu a comprar abans de pagar-ho? Saber d’on procedeix?
Originalment, el tipus de comerç que es donava era la barata. Aquest consistia en l’intercanvi de productes. Si un ciutadà es dedicava a conrear verdures, canviava una determinada quantitat d’aquestes per carn al seu veí, que tenia una granja. Era senzill perquè podies aconseguir justament el que necessitaves molt a prop de casa, veient-ho, escollint i sabent d’on procedia.
Com en tots els barris no és possible que hi hagi un mercat, sovint trobem aquestes petites botigues per separat, als carrers que hi ha a prop de casa: peixateries, carnisseries, fruiteries, ferreteries, quioscos de premsa, drogueries, papereries, etc. A això se l’anomena comerç de proximitat, ja que el seu objectiu és proporcionar els productes necessaris diàriament a les persones que viuen en aquest mateix barri perquè no hagin de desplaçar-se més lluny, gastant més temps i diners en el viatge.
No obstant això, durant els últims anys aquest tipus de comerços s’ha vist amenaçat pels grans centres comercials, que obren durant més hores, tenen alguns preus més barats, i de vegades poden resultar més còmodes al reunir-ho tot en un sol lloc. L’avantatge dels petits comerços és que els seus amos són especialistes en els productes que venen, i sempre estan disposats a resoldre’t tots els dubtes i a donar-te tota la informació i els consells que necessitis sobre ells. No només reps atenció personalitzada, sinó que aprens a diferenciar uns productes d’altres, i per què no: t’acostumes a preguntar, a informar-te bé i a relacionar-te.
I pel que fa als preus, ja hem demostrat en anteriors articles que és un fals argument, ja que si que és possible que trobis alguns productes amb un preu inferior, però a aquests has de sumar el cost del combustible i desgast del cotxe, el qual per les característiques i accions de màrqueting d’aquests centres, gastaràs un 30% més del que tenies previst en productes que no pensaves comprar en un inici, i el temps que vas a emprar en això.
Pensa que ningú com el teu botiguer et va a a aconsellar millor en les teves decisions a l’hora de proveir-. El comerç de proximitat suma tants avantatges que avui en dia, ronda l’absurd no comprar al nostre poble.