Articles | Entrevistes | Biografies
ENTREVISTA: Sònia Papell. La dona del temps.
Cada dia la podeu veure presentant la secció de meteorologia dels serveis informatius de RTVE a Catalunya. Des de SQ21 hem volgut acostar-nos a aquesta comunicadora d’una altre manera: més propera i més humana i ens ha demanat que fugim de les entrevistes a l’us i què si us plau, la deixem parlar. Doncs aquí teniu el resultat. Us parla la Sònia Papell, la nostra “dona del temps”.
ENTREVISTA: ORIOL NOLIS. Metamorfosi
En aquesta edició de Nadal hem volgut a algú especial. Algú que se’ns cola a casa cada cap de setmana i que sense demanar-ho, atrau la nostra atenció a través d’expressions, opinions i objectivitat. Algú que amb un intens poder d’atracció, converteix els migdies dels nostres caps de setmana informatius des de la redacció de Sant Cugat de RTVE, en quelcom rigorós i elegant, ofert amb una personalitat aclaparadora.
ENTREVISTA: Lluís Puig. El “fisioinquiet”
Molt possiblement coneixeu a en Lluís Puig, veí de Sant Quirze del Vallès i prolífic fisioterapeuta. Diplomat en fisioteràpia el 1996 a l’Escola Universitària d’Infermeria, Fisioteràpia i Nutrició Blanquerna a la Universitat Ramon Llull, en Lluís és un home que s’autoproclama com un “fisioinquiet” i ara ens explicarà perquè i coneixerem alguna cosa més de la seva vida professional i personal.
BIOGRAFIA: David Bowie. La llegenda que continuarà.
Rei del Glam Rock. Personatge innovador i de profunda intelectualitat. Home polifacètic i amant de l’art, deixa una obra musical extensa que de ben segur formarà part del legat cultural del segle XX.
BIOGRAFIA: ELON MUSK. El profeta
A vegades, quan parlem de grans empreses o corporacions, ho fem sense tenir en compte que al darrera sempre hi ha una persona que ha creat, desenvolupat i explotat aquesta idea. No és res de nou i coneixem molts casos i un d’ells dins de les nostres fronteres com és el cas d‘Amancio Ortega, fundador del Grup Inditex.
ENTREVISTA: ELISENDA CAMPS. Cara i veu de la multidisciplina
L’Elisenda Camps és reconeix a ella mateixa com a una dona d’avui, compromesa, honesta i empàtica. Que viu l’actual etapa de la seva vida amb agraïment i confiança. Se sent lliure, serena, plena i feliç de poder-ho expressar i d’haver trobat maneres de ser útil i aplicar la seva experiència al dia a dia. La coneixem dels seus treballs a TV3 amb el programa de decoració “Interiors”, del concurs “A+a+” i de les seves col.laboracions a “Els Matins”.
BIOGRAFIA: Bob Marley. L’home bo
Robert Nesta Marley Booker, més conegut Com Bob Marley (Nine Mile, Jamaica, 6 de febrer de 1945 – Miami, Florida, Estats Units 11 de maig de 1981), va ser un músic, guitarrista i compositor jamaicà. Durant la seva carrera musical va ser el líder, compositor i guitarrista de les bandes de ska, rocksteady i reggae The Wailers (1964-1974) i Bob Marley & The Wailers (1974-1981).
ENTREVISTA: François van den Abeele. Salvant l’oceà fent ulleres!
François van den Abeele és un belga afincat a Catalunya compromès amb el medi ambient, amb el mar, amb les persones i amb una sensibilitat especial i un esperit orientat a fer petits passos per canviar aquest mon que l’humà sembla disposat a destruir.
ENTREVISTA: JOSÉ ALJAMA. Clàsules sòl i plusvàlues
Montal Assessors i Advocats va néixer fa més de 23 anys (al 1994) amb l`objectiu d`oferir un assessorament integral a nivell fiscal, comptable, laboral o jurídic, ja sigui a empreses o particulars. La idea sempre ha sigut que els seus clients trobin a MONTAL un suport a les necessitats que tots tenim. Avui dia, amb un marc normatiu tant i tant dinàmic, a un món on cada dia la competència es cada cop més forta, es fa imprescindible comptar amb un bon assessorament. Ens entrevistem amb José Aljama, advocat i soci de MONTAL.
ENTREVISTA: Marta Pujol. Passió per l’arqueologia i per Sant Quirze
Marta Pujol és arqueòloga, una passió que li transmet un professor d’història de l’institut, en Joan Santacana i Mestre, arqueòleg i museòleg. S’especialitza en la seva gran passió, la paleoantropologia, i treballa amb les persones més prestigioses a Catalunya, el Dr. Domènech Campillo, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, i amb la Dra. Assumpció Malgosa, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
ENTREVISTA: Sònia Papell. La dona del temps.
Cada dia la podeu veure presentant la secció de meteorologia dels serveis informatius de RTVE a Catalunya. Des de SQ21 hem volgut acostar-nos a aquesta comunicadora d’una altre manera: més propera i més humana i ens ha demanat que fugim de les entrevistes a l’us i què si us plau, la deixem parlar.
Doncs aquí teniu el resultat. Us parla la Sònia Papell, la nostra “dona del temps”.
SQ21. Sònia, explica’ns una mica de tu i de la teva trajectòria professional.
Vaig nàixer a final d’un mes de desembre a Bellpuig, a l’Urgell. Un poble marcat per la boira espessa, grisa i freda els dies d’hivern; el sol radiant, el groc i la calor a l’estiu… però també el cel blau, els camps verds i les temperatures suaus, els dies de primavera. Aquí, al mig de les comarques de Ponent vaig passar l’infantesa i l’adolescència. Després els estudis em van portar cap a Barcelona (el cor s’ha quedat sempre allà).
Els anys universitaris em van ensenyar a viure lluny de casa (a cuinar), a conviure i sobreviure en una gran ciutat… i també a estimar la Geografia.
I aquesta passió per la terra, la curiositat per les formacions geològiques, les ganes d’entendre els paisatges… em va portar a mirar cap als núvols. I als núvols, em vaig quedar… perquè vaig tenir la sort de poder començar a treballar en alló que més m’agradava: la meteorologia.
A partir del setembre del 96 (ha plogut força des de llavors…) vaig entrar a treballar a TVE a Catalunya. Recordo la primera vegada que vaig entrar al plató i vaig posar-me davant d’una càmera: em tremolava tot el cos. Ara, ho faig cada dia: els nervis, l’adrenalina del directe, hi són… però pesa més l’experiència de tots aquests anys i les ganes d’explicar-vos el temps. Treballar a la tele, em va permetre conèixer també la radio… i m’agrada. Per això durant molts anys he compaginat explicar-vos la meteo des dels diferents Informatius amb les cròniques de la radio, a Radio 4, a Radio Marina, a Rac105.
Actualment, em podeu trobar en directe de dilluns a divendres, a l’Informatiu Migdia que comença a les dues de la tarda a la 1. I com que la tele té la seva màgia, també a l’Informatiu Balear.
Tot un privilegi perquè cada dia faig alló que més m’agrada: pronosticar el temps i explicar-lo a altres persones.
És una professió que té les seves coses bones i les “no tant bones”. Elaborar la previsió del temps és un repte diari. Quan es compleixi el què has anunciat és una satisfacció personal i professional que gaudeixes en la intimitat. Quan és el contrari, és una insatisfacció que gaudeixes públicament perquè tothom et recorda que “no havia de ploure”…
SQ21 – Quan vas decidir que la meteorologia era allò a lo que et volies dedicar professionalment?
Des de petita m’agradava escoltar les converses que tenien els pagesos del poble sobre quan sembrar els camps, quan esporgar els arbres fruiters. Les converses, tot dinant, entre la iaia i el pare, preguntant-li si ja havia plantat els alls o si esperava que canvies la lluna; de si plouria o no depenent d’on arribava la “broma” (nuvolada en lleidatà) de la tempesta… suposo que totes aquestes coses van quedant a dins i quan arriba el moment d’escollir que vols estudiar, i hi ha una carrera que engloba tot un seguit de disciplines relacionades amb la terra, hi vas de cap.
Amb la Geografia aprens a entendre els colors d’un paisatge, la manera de viure d’un poble, el perquè d’una muntanya, el recorregut d’un riu, a través d’estudiar el relleu, la historia i el clima. De tot això el què més m’atreia, perquè potser, com deia la meva mare, sempre he estat una mica als núvols… era mirar el cel, diferenciar els tipus de núvols, saber què passarà amb ells. I, com ja us he dit abans, vaig tenir sort… perquè un any després de llicenciar-me, vaig entrar a treballar als Serveis Informatius de TVE Catalunya. Tot un privilegi perquè cada dia faig alló que més m’agrada: pronosticar el temps i explicar-lo a altres persones.
És una professió que té les seves coses bones i les “no tant bones”. Elaborar la previsió del temps és un repte diari. Quan es compleixi el què has anunciat és una satisfacció personal i professional que gaudeixes en la intimitat. Quan és el contrari, és una insatisfacció que gaudeixes públicament perquè tothom et recorda que “no havia de ploure”…
SQ21 – Quina diferencia hi ha entre Meteorologia i Climatologia?
Són dos conceptes que sovint s’utilitzen de forma incorrecta.
La meteorologia és la ciència que estudia els canvis atmosfèrics que es produeixen a cada moment, utilitzant paràmetres com la temperatura de l’aire, la humitat, la pressió atmosfèrica, el vent o les precipitacions. L’objectiu de la meteorologia és preveure el temps que farà les properes 24 o 48 hores i en menor mesura, elaborar un pronòstic a mitjà o llarg termini.
La climatologia, és la ciència que estudia el clima i les seves variacions al llarg dels anys. És a dir, no fa previsions immediates, sinó que estudia les característiques climàtiques a molt llarg termini, concretament durant un període de 30 anys.
Per exemple si en un partit de futbol cau una forta pedregada, el partit se suspendrà per causes meteorològiques, no pas climàtiques. D’altra banda, si en un desert hi ha una tempesta amb pluja abundant, serà un fenomen local/puntual, el seu clima continuarà sent desèrtic.
-”És una professió que té les seves coses bones i les “no tant bones” però cada dia faig alló que més m’agrada: pronosticar el temps i explicar-lo a altres persones.”-
SQ21 – És Catalunya especialment difícil a l’hora de generar pronòstics? Perqué?
Les previsions meteorològiques són molt antigues, al principi es feien amb mitjans rudimentaris, ara cada vegada els mitjans són més complexos i el marge d’error disminueix.
Les previsions per Catalunya, no són ni més ni menys difícils que en altres indrets. Quan anunciem pluja o sol, ho fem a partir de la informació que extraiem de diferents models de predicció. Aquests models són el resultat d’organitzar moltes dades reals de temperatura, humitat, pressió, vent, tant de la superfície com de l’atmosfera. Aquestes dades s’analitzen amb superodinadors i se’ls hi apliquen les lleis de la física per tal d’obtenir un mapa-model que ens indica com evolucionaran.
Quan anunciem pluja o sol també tenim en compte la geografia de Catalunya, perquè en pocs quilòmetres anem del mar a muntanyes tant altes com el Pirineu, passant per fondalades interiors i serralades més discretes. Aquest relleu condiciona el comportament dels fronts i de les borrasques que ens arriben.
Quan anunciem pluja o sol, fred o calor per la tele… parlem d’un territori que té uns 32.000 km2 i vosaltres voleu saber el temps que farà en un lloc i en un moment determinants. Això es complicat, perquè les previsions del temps es convertirien en espais llarguíssims.
Quan anunciem un temps “complicat o advers” per un cap de setmana o per uns dies festius, no estem anunciant que anul·leu tots els vostres plans… es tracta de fer servir el sentit comú i preveure que sí realment les previsions es compleixen estiguem preparats, perquè si no ho féssim, tampoc us agradaria … no pretenem ni espantar ni perjudicar a ningú.
SQ21- Segons la teva opinió, i tenint en compte que disposes de “historia” climàtica… creus que podem afirmar que estem davant d’un procés de canvi climàtic global?
Tots els que passem dels 30 anys podem dir que tenim “història climàtica” … però sí, les dades demostren que el sistema climàtic ha canviat tant a escala global com a escala regional des de final de l’era preindustrial. Aquest sistema climàtic té variacions naturals però les activitats antròpiques han augmentat el risc de canvis més ràpids i sobtats.
A escala planetària, els darrers 11 mesos (des de març de 2015) hem batut rècords d’escalfament. La NASA, entre altres agències i centres meteorològics, ha calculat per aquest darrer any, un escalfament de 1,28ºC per sobre la mitjana climàtica (1951-1980). Això significa que a tot el planeta portem bastants mesos amb temperatures globals més d’1ºC per sobre de la mitjana. És cert, que probablement, aquest balanç tèrmic dels últims mesos, ha estat condicionat per l’efecte del fenomen de “El Niño” molt intens, però la principal aportació a aquesta tendència d’escalfament la provoquen els gasos d’efecte hivernacle derivats de les activitats humanes.
A Catalunya, l’anomalia de temperatura d’aquest hivern s’ha situat entre els +1,5 °C i els + 3,0 °C a la major part del país. Alhora que ha estat un hivern sec, poca pluja i sobretot poca neu. Ara bé, la complexitat climàtica constitueix una dificultat a l’hora de determinar i avaluar els canvis actuals i sobretot, preveure els futurs: com evolucionaran les temperatures, probablement seran cada cop més altes; pel que fa a la variació de la quantitat i la intensitat de les precipitacions, és a hores d’ara, bastant incerta.
SQ21- Ens agradaria conèixer aspectes personals teus. Aficions? Gustos musicals? Lectures?
A mi em passa que no em ser estar a casa tancada. Llavors sóc feliç estant a fora al carrer, al camp, a la muntanya, a la platja… passejant, o bé parada o asseguda en un banc veient passar a la gent i imaginant-me les seves vides, o bé, gaudint d’una posta de sol, d’un nuvol de forma curiosa, olorant la terra mullada i veient un arc de Sant Martí després de la pluja… són coses que potser pensareu que són molt meteorològiques… però, en realitat, són coses molt naturals i a les quals, durant anys, no he prestat prou atenció.
Com veureu per les fotos, m’encanta viatjar, i és més ho faig sempre que puc, m’he acostumat a fer-los fora de temporada i això em permet no haver-los de planificar gaire i es gaudeixen encara més. M’agrada la platja, m’agrada l’aigua i m’agrada passar-me una setmaneta a l’estiu en un lloc de platja poc concorregut (si pot ser) amb un bon llibre d’aventures, d’intriga o romàntic… sense cap més complicació que cobrir les necessitats bàsiques.
Respecte a música… no ens enfadarem. Tot el que no soni de forma estrident… m’agrada. Perquè cada nota, com tot en aquesta vida, té el seu moment…
ORIOL NOLIS. Metamorfosi
En aquesta edició de Nadal hem volgut a algú especial. Algú que se’ns cola a casa cada cap de setmana i que sense demanar-ho, atrau la nostra atenció a través d’expressions, opinions i objectivitat. Algú que amb un intens poder d’atracció, converteix els migdies dels nostres caps de setmana informatius des de la redacció de Sant Cugat de RTVE, en quelcom rigorós i elegant, ofert amb una personalitat aclaparadora.
Des d’aquesta redacció no amaguem l’admiració que sentim cap a aquest periodista, però potser la nostra tirada va una mica més enllà de l’estrictament professional. Coneguem una mica més a aquest “xaval”, llicenciat en Periodisme i Dret, i escriptor després de la recent publicació del seu llibre “L’estranya història de Maurice Lyon”.
SQ21: Oriol, el 2013 i 2014 et veien els caps de setmana, migdia i nit, a tota Espanya presentant el Telediario i el Debate de la 1. Posteriorment i fins ara, estàs en els informatius catalans. Ens pots explicar els motius que van portar a aquest canvi que molts van considerar polèmic?
M’agradaria poder explicar les raons per les quals em van substituir però ningú me les va donar. Em van dir que hi havia una nova direcció i que malgrat estar molt satisfets amb la meva feina volien fer canvis i jo era un d’ells. Res més. Això va ser un dijous i em van dir que dissabte ja no calia que hi anés. Quan et passa una cosa així és millor entomar-ho amb esportivitat i mirar endavant. I això és el que vaig fer. Lamentar-se i autocompadir-se no serveix per res.
SQ21: Entenem que una destitució no és plat de bon gust per a ningú i més pels motius que ens has explicat. D’on et va venir el suport que qualsevol persona necessita quan les coses no han anat com un esperava?
M’agrada la meva feina però no és en absolut el més important. Per sort tinc una vida personal molt rica. El meu marit i els meus amics són un tresor.
D’altra banda, fins i tot per a algú com jo que relativitza els elogis i les crítiques va ser reconfortant rebre molts missatges de suport a les xarxes socials.
SQ21: Va ser aquest el canvi que va propiciar que et llancessis al món de les lletres?
Bé, jo ja portava uns anys treballant en “La extraña historia de Maurice Lyon”. De fet, el primer esborrany el vaig començar a escriure abans de marxar a Madrid. Però és cert que el fet que em substituissin al Telediario em va permetre tornar a Barcelona i dedicar més temps a acabar la novel•la.
SQ21: Aquesta redacció ha llegit el teu llibre, “La extranya historia de MauriceLyon” on trobem a un personatge intel•ligent en excés, violent i venjatiu, protagonista d’una apassionant i tortuosa trama. Hi ha alguna cosa que relacioni el perfil del teu personatge amb el que has viscut a nivell professional o personal?
Maurice Lyon no és Oriol Nolis. Té alguna cosa meva, és clar, però sobretot de les persones que han passat per la meva vida. I de les lectures i pel•lícules que m’han agradat. És algú gens convencional, amb una determinació en el que fa que sorprèn. No intento justificar-lo, però sí explicar per què actua d’una determinada manera…
SQ21: Què s’aprèn en aquest tipus de procés metamorfòsic de periodista a escriptor? I en tot cas, quin t’omple més?
El periodisme té peatges i servituds, sobretot a la televisió. Per exemple el temps, perquè sempre es treballa a contrarellotge.
A la literatura, en canvi, ets completament lliure. Amb tot el que això comporta.
A vegades t’angoixes i dubtes però és fascinant el procés de crear del no res unes vides i uns personatges que abans no existien.
“És tan important tenir projectes i fer plans, com mantenir la capacitat per canviar-los.”
SQ21: A les nostres entrevistes sempre procurem conèixer més enllà del personatge per descobrir a la persona. Per a això res millor que conèixer els teus gustos:
Digues-nos els teus gustos gastronòmics o aquell plat que converteixi la ingesta, en plaer.
M’agrada molt menjar i molt poc cuinar. Entre els plats que més aprecio hi ha qualsevol peix fresc cuinat al forn i acompanyat d’un bon vi.
SQ21: Quin disc l’acompanyaria? Perquè?
En el meu playlist de Spotify hi pots trobar de tot! Tinc una especial debilitat per Prince, però sóc força eclèctic, depèn del moment. Aquests darrers anys, per exemple, he descobert que una simfonia de Beethoven o de Mahler poden ser altament estimulants.
SQ21: Quins escriptors t’han influenciat en la teva faceta d’escriptor?
Suposo que, en part, som el que llegim i jo he llegit molta novel•la nordamericana: Bret EastonEllis, Philip Roth, Jonathan Franzen o HanyaYanagihara, l’autora de “Tan poca vida”, un llibre fascinant.
SQ21: Sabem que de divendres a diumenge tens horari laboral, però durant la setmana, a què dediques el teu temps lliure? Algun hobby a destacar?
He treballat gairebé tota la vida en cap de setmana.
M’agrada anar al revés del món. Per molts motius però també per coses tan prosaiques com anar al cinema o al gimnàs quan no ho fa l’altra gent. Sóc un pèl rar, ho admeto ja jaja.
SQ21: Plans futurs? Algun objectiu que t’hagis proposat aconseguir en la teva vida personal o professional?
És tan important tenir projectes i fer plans com mantenir la capacitat per canviar-los. I ho diu algú que es considera tenaç. Però procuro fugir de rigideses a l’hora d’assolir alguna fita.Les millors coses que m’han passat a la vida no les he buscat, així que el meu objectiu és aconseguir ser tan feliç com fins ara.
SQ21: Com saps, som una revista gratuïta, amb vocació d’informar, divulgar i potenciar el comerç de proximitat al nostre poble. Com professional, què opines de SQ21?
Que feu molt bona feina. Vaig començar treballant en mitjans locals i sé que el rigor i la qualitat del que fan sovint no té res a envejar a d’altres publicacions que s’adrecen a públics més amplis.
Gràcies per entrar de nou a casa nostra. SQ21 et desitja tot l’èxit que et mereixes com a periodista i amb el teu llibre que per descomptat, des d’aquesta redacció recomanem efusivament als nostres lectors.
“La extraña historia de Maurice Lyon“ de l’editorial Suma.
ENTREVISTA:
Lluís Puig. El “fisioinquiet”
Molt possiblement coneixeu a en Lluís Puig, veí de Sant Quirze del Vallès i prolífic fisioterapeuta. Diplomat en fisioteràpia el 1996 a l’Escola Universitària d’Infermeria, Fisioteràpia i Nutrició Blanquerna a la Universitat Ramon Llull, en Lluís és un home que s’autoproclama com un “fisioinquiet” i ara ens explicarà perquè i coneixerem alguna cosa més de la seva vida professional i personal.
SQ21 – Ens agradaria saber d’on et ve la vocació. Quan vas decidir dedicar-te a la fisioteràpia?
Sempre he estat molt esportista i quan vaig fer el COU (el que ara és el 2on de batxillerat) estava intern al CAR (Centre d’alt Rendiment Esportiu) de Sant Cugat, fent tennis de taula, i volia estudiar INEF o Fisioteràpia. Finalment em vaig decantar per la fisioteràpia, potser amb l’il•lusió que tenen molts estudiants de fisioteràpia en tractar esportistes, però després te n’adones que hi ha molts més camps.
SQ21 – Ens expliques per que és tant important la teva feina i en què consisteix?
Crec que és molt important perquè ajudem a persones en diferents circumstàncies i moments de la seva vida. En el meu cas per exemple a l’hospital de l’Esperit Sant formo part de l’equip multidisciplinari de professionals que contribuïm en el procés de recuperació d’un pacient que ha patit una fractura, que ha vingut a operar-se d’una pròtesis de maluc o genoll, de l’espatlla, de la columna… aportant la meva vàlua en la part de la teràpia física (teràpia manual, exercicis, reeducació de la marxa).
Ara fa 20 anys que sóc fisioterapeuta i en fa uns 14-15 que m’he anat especialitzant en l’espatlla (“Hombro”) i un 95% dels pacients que tracto venen a la meva consulta amb problemes d’espatlla. També m’agrada la docència i des de fa 10 anys que n’imparteixo a diferents universitats i ara en fa 4 que vaig començar també a impartir-ne a França. M’ho passo molt bé podent transmetre coneixements que poso en pràctica a diari amb els meus pacients.
SQ21 –Mantindre una bona condició física és indispensable per envellir be, però sembla que darrerament, s’està convertint en una obsessió.
Què ens recomanes per fer un bon programa d’exercicis que ens permeti un bon manteniment sense grans reptes esportius?
Tens tota la raó ara no ets ningú si no fas una Marató “IromanExtreme”…
Crec que el que és més important és tenir clar que estem parits per estar en moviment i que quan ens aturem ens venen un reguitzell de problemes.
Cadascú ha de realitzar exercici físic en funció de les seves possibilitats i la millor manera de poder-ho dur a terme és posant-se en mans dels professionals adients perquè t’assessorin, així d’entrada m’atreviria a dir: Metge, Fisioterapeuta, Preparador físic, podòleg i nutricionista.
SQ21 – Sempre pensem en la fisioteràpia quan ens fa mal alguna part del cos, però pot utilitzar-se com a forma de prevenció?
I tant! Jo sempre dic que la causa dels nostres mals més banals són: les males postures i els moviments repetitius. Les males postures les podem corregir i els moviments repetitius els podem mirar de modificar i si més no fer un treball compensatori. I els fisioterapeutes treballem força en el camp de la prevenció, però se’ns coneix més pel procés de recuperació.
SQ21 – Quines son les problemàtiques més comuns que et trobes dia a dia? Imaginem que n’hi ha d’associades a el cotxe, el telèfon mòbil, l’ordinador, etc.
Ens pots donar algun consell per prevenir-les?
Sí, és veritat. Ens hem tornat esclaus de l’ordinador i dels telèfons mòbils i tauletes, a més dels que s’han de passar moltes hores al volant.
Que facin pauses cada 40-50 minuts, que moguin les espatlles i el tronc per sortir d’aquella posició tot fent exercicis que en diem de dissociació: deixar el cap quiet i moure el tronc, resseguir un 8 horitzontal amb la mirada i amb el cap… i que tinguin en compte la seva postura que el cansament, la modifica.
SQ21 – Imaginem que el contacte amb el pacient en el teu dia a dia és important. En quina mida ho consideres necessari?
Crec que és del tot imprescindible. Realment de qui més aprens és dels teus pacients sense ells la nostra professió no tindria sentit. Quan ens reunim en Jornades, Congressos procurem entre fisioterapeutes explicar-nos les problemàtiques que ens trobem amb els nostres pacients i és això el que ens fa avançar i poder ser millors dia a dia.
SQ21 – Veiem que escrius llibres, que tens espais dedicats tant a la ràdio com a la televisió, que dones infinitat de conferències i ets membre de nombroses associacions dedicades a la fisioteràpia. D’aquí lo de “fisio inquiet”?
Hahaha (riu amb ganes), Si clar! Però a més en un dels primers llocs que vaig treballar va ser a la clínica Tres Torres i teníem una pissarra on ens apuntàvem els pacients que fèiem cadascú.
Jo cada dia hi escrivia una frase amb algun pensament o reflexió, el que ara vindria a ser un Tweet, i un dels companys en David em va batejar com el “Constants Neguits” i jo després d’un temps li vaig dir que m’agradava més el “Fisioinquiet” i vaig començar a signar així. I d’aquí ve…
SQ21 – Quins son els teus reptes futurs?
Fa un temps que visc el dia a dia i que no és com quan fa uns anys que em plantejava reptes a llarg termini. Vull seguir creixent com a fisioterapeuta marcant-me petits reptes: potser escriure algun altre llibre, fent algun treball de recerca, qui sap si…
SQ21 – I ara, ens agradaria conèixer alguna cosa més de tu. Veient la teva agenda i tot lo que arribes a fer en el teu àmbit professional… a què dediques el teu temps de lleure? Quines son les teves aficions?
A estar amb la meva dona i els meus fills. Fer una mica d’activitat física, córrer alguna mitja marató, anar al cinema o al teatre…
SQ21 – Què n’opines de la nostra revista? Penses que és una bona iniciativa per a la nostra vila?
Crec que si, que es tracta d’una molt bona iniciativa, és una revista on es poden divulgar temes interesants en diferents sectors salut, científic, gastronòmic i que serveixi a més per fer difusió dels comerços del nostre poble. Felicitats per la iniciativa i gràcies per l’entrevista!
Ja coneixem una mica més a aquest veí, extremadament prolífic i reconegut a nivell nacional i internacional. Des de SQ21 l’hi estem molt agraïts que hagi pogut dedicar-nos una mica del seu més que ocupat temps. SI voleu més informació, el podreu trobar a la seva web: www.lluispuig.cat i al Twiter @Fisioinquiet
BIOGRAFIA: David Bowie. La llegenda que continuarà.
Rei del Glam Rock. Personatge innovador i de profunda intelectualitat. Home polifacètic i amant de l’art, deixa una obra musical extensa que de ben segur formarà part del legat cultural del segle XX.
La seva mort no ha fet més que perdurar una llegenda que ja ho era en vida. Vint i sis discs que han estat objecte d’estudi i de veneració han fet que durant quasibé 50 anys, aquest londinenc atractiu i amb una sexualitat ambigua, hagi sigut adorat per mil.lions de fans, adictes a la seva música. Però… Què en sabem d’en David Bowie?
David Robert Jones (Londres, 8 gener 1947-Nova York 10 de gener de 2016), més conegut pel seu nom artístic David Bowie va ser un músic i compositor britànic, que va exercir al seu torn d’actor, productor discogràfic i arranjador. Figura important de la música popular durant més de cinc dècades, Bowie és considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a més de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
Tot i haver llançat un àlbum (David Bowie) i diversos senzills abans, Bowie va aconseguir notorietat al juliol de 1969, quan el seu senzill «Space Oddity» va arribar al top 5 de la llista britànica. Després de tres anys corresponents a una etapa d’experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin alter ego Ziggy Stardust, gràcies al seu reeixit senzill «Starman» i el disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars. David Buckley, el seu biògraf, descriu l’impacte de Bowie d’aquesta època dient que «va reptar al nucli de la música rock de l’època» i «crear, possiblement, el personatge més important de la cultura popular». La relativament curta vida de Ziggy va provar ser només una faceta d’una carrera marcada per contínues reinvencions, innovacions musicals i presentacions visuals de tot tipus.
Bowie va aconseguir, el 1975, el seu primer èxit als Estats Units, gràcies al seu reeixit senzill «Fame», coescrit amb John Lennon i al seu disc Young Americans, del qual va dir ell mateix que era el disc definitiu del plastic soul (terme encunyat per un músic de raça negra per descriure a un artista blanc interpretant música soul). El so va significar un canvi radical de l’estil que li havia fet famós al Regne Unit.
Després d’això, va confondre tant a la seva discogràfica com als seus seguidors nord-americans amb el disc minimalista Low (1977), la primera de tres col·laboracions amb Brian Eno. Tots aquests àlbums, coneguts com la «Trilogia de Berlín», van entrar en el top 5 britànic, a més de rebre elogis de la crítica.
A finals de la dècada de 1970, va aconseguir números u al Regne Unit amb el senzill «Ashes to Ashes» i el seu corresponent àlbum, Scary Monsters (and Super Creeps). Va col·laborar amb Queen en el número u de les llistes de venda «Under Pressure» per, poc després, tornar a aconseguir un èxit comercial amb el seu disc de 1983 Let ‘s Dance, del qual es van extreure els reeixits senzills «Let’ s Dance», «La Xina Girl » i « Modern Love ». Al llarg de les dècades de 1990 i 2000, Bowie va seguir experimentant amb diferents estils musicals, incloent blue eyed soul, industrial, adult contemporary i jungle. El seu més recent disc Blackstar va sortir al mercat el 8 de gener de 2016, tot just tres dies abans de la seva mort.
Buckley diu de Bowie: «La seva influència va ser única en la cultura popular, ha contribuït a difondre i canviat més vides que cap altra figura pública». La BBC l’anomena un dels 100 britànics més importants. Ha venut 136 milions de discos. Ha rebut nou discos de platí, onze d’or i vuit de plata al Regne Unit i 5 de platí i 7 d’or a Estats Units. El 2004, la revista Rolling Stone li va posicionar en el lloc número 39 de la seva llista dels cent artistes de rock més importants de tots els temps i en el lloc 23 de la seva llista dels millors cantants de tots els temps.
Buckley va escriure: «Si Ziggy confon tant al seu creador com al seu públic, gran part d’aquesta confusió es va centrar en el tema de la sexualitat».
Bowie es va declarar bisexual en una entrevista amb Melody Maker de l’edició d’aquesta revista del 22 de gener de 1972, moviment que va coincidir amb l’inici de la seva campanya a la fama com Ziggy Stardust. En una entrevista realitzada al setembre de 1976 per a Playboy, Bowie va dir: «És cert, sóc bisexual, però no puc negar que he utilitzat aquest fet molt bé. Suposo que és el millor que m’ha passat ».
En una entrevista de 1983 amb la revista Rolling Stone, Bowie va dir que la declaració pública de la seva bisexualitat va ser «el major error que he comès», mentre que en altres ocasions ha dit que el seu interès per la cultura homosexual i bisexual ha estat més un producte dels temps i de la situació en què es trobava que dels seus propis sentiments; segons va ser descrit per Buckley,
Bowie va dir que havia estat guiat més per «una compulsió per burlar els codis morals que per un veritable estat biològic i psicològic de l’ésser».
Blender ho va interrogar el 2002, sobre si encara creia que la seva declaració pública va ser l’error més gran que mai havia comès i Bowie va contestar:
«Interessant. No crec que fos un error a Europa, però va ser molt més difícil en els Estats Units. No tenia cap problema amb que la gent sabés que era bisexual. Però no tenia ganes de portar cap estendard o ser el representant de cap grup de persones. Jo sabia el que volia ser, compositor i intèrpret, i vaig sentir que la bisexualitat es va convertir en el titular des d’aquest moment i per molt de temps. Estats Units és un lloc molt purità i crec que això es va interposar en el camí de moltes coses que volia fer ».
Buckley opinava sobre aquest període en la vida de Bowie: «Un trenca tabús i un diletant juga amb la intriga sexual per la seva capacitat de sobresaltar», i que «probablement sigui cert que Bowie mai va ser gai, ni tan sols activa i consistentment bisexual ho va fer, de tant en tant, com un experiment, ni que fos per un sentit de curiositat i una aliança genuïna amb la “transgressió”».
El biògraf Christopher Sandford diu que, d’acord amb Mary Finnigan, amb qui Bowie va tenir un romanç en 1969, el cantant i la seva primera esposa Angie «vivien en un món de fantasia i van crear les seves fantasies bisexuals». Sandford explica com, durant el matrimoni, Bowie «va fer un fetitxe positiu de repetir l’ocurrència que ell i la seva dona s’havien conegut” fotent al mateix home “.
El sexe gai va ser sempre una qüestió anecdòtica i graciosa. Els gustos reals de Bowie s’inclinaven cap a un altre costat evidentment, a partir d’un recompte parcial dels seus romanços amb dones».
El final de la seva carrera.
El 8 de gener de 2013, concidint amb el seu 66 aniversari, es va anunciar en el seu lloc web oficial que al març sortiria a la venda el seu nou disc titulat The Next Day. És el seu primer disc en una dècada i conté catorze cançons i tres pistes addicionals.
El primer senzill, “Where Are We Now?”, Compost i gravat per Bowie a Nova York i produït per Tony Visconti va arribar al capdamunt de la llista britànica d’iTunes en qüestió d’hores, i va debutar en la UK Singles Chart en el lloc número sis, sent així el primer senzill de l’artista a entrar en el Top 10 en més de dues dècades; des de “Jump They Say” de 1993.
Segons The Times, Bowie va prometre no tornar a concedir mai una entrevista, per la qual cosa el productor Visconti va concedir l’entrevista al·legant que ara ell és “la veu de Bowie a la terra”. Visconti va revelar al diari que Bowie no té intenció de sortir de gira, dient que l’únic que vol “és seguir fent discos”.
A l’octubre de 2013, segons una enquesta elaborada per la BBC History Magazine, es va nomenar a Bowie el britànic millor vestit de la història. En els Premis Brit de 2014, Bowie es va convertir en el guanyador més longeu de la història dels premis al rebre el premi al millor artista britànic, el qual va recollir de la seva part Kate Moss. En el seu discurs va dir: “Estic encantat d’aconseguir un brit al millor home – però ho sóc, oi Kate? Sí. Crec que és una gran manera d’acabar el dia. Moltes, moltes gràcies i Escòcia, segueix amb nosaltres”. Aquesta referència al referèndum per a la independència d’Escòcia de 2014 va generar certa repercussió en els mitjans.
A finals d’octubre de 2015, el mateix David va anunciar a la seva pàgina web el llançament del seu nou àlbum d’estudi, Blackstar, que coincidiria amb el seu aniversari, el 8 de gener del 2016.
El 10 de gener de 2016, dos dies després de la seva 69 aniversari i el llançament de l’àlbum, Blackstar, Bowie va morir de càncer de fetge a casa de Nova York. Havia estat diagnosticat amb aquesta malaltia divuit mesos abans, però mai no ho va fer públic.
Font de contingut: Wikipedia
BIOGRAFIA: ELON MUSK. El profeta
A vegades, quan parlem de grans empreses o corporacions, ho fem sense tenir en compte que al darrera sempre hi ha una persona que ha creat, desenvolupat i explotat aquesta idea. No és res de nou i coneixem molts casos i un d’ells dins de les nostres fronteres com és el cas d‘Amancio Ortega, fundador del Grup Inditex. Però el cas d’Elon Musk és certament curiós i no pel fet de la seva imparable projecció, si no per què les seves idees, de vegades xoquen amb la realitat mundial. Aquesta és la història d’un sud-africà lluitador i de vegades, profeta.
Elon Musk (28 de juny de 1971) és un inventor, físic i empresari sud-africà, més conegut per ser el cofundador de PayPal, Tesla Motors, SpaceX, hyperloop i OpenAI.
Actualment és el director executiu i CEO de SpaceX, director executiu de Tesla Motors i President de SolarCity. Musk és conegut per haver creat el primer automòbil elèctric viable per a producció en l’era moderna (Tesla), per SolarCity (empresa que subministra electricitat renovable als automòbils de Tesla), reconegut per dissenyar un molt digne successor privat del transbordador espacial (el F9 / Dragon) i crear PayPal, el sistema de pagaments en línia més gran del món.
Musk va néixer i va ser criat a Sud-àfrica pel seu pare, un enginyer sud-africà i la seva mare, una nutricionista i model canadenca. Musk va comprar el seu primer ordinador, un quan tenia 10 anys i va aprendre a programar pel seu compte. Després de graduar-se en la Secundària a Pretòria va marxar de casa quan tenia 17 anys, sense el suport dels seus pares i a causa del servei militar obligatori en l’exèrcit sud-africà: -“Jo no tinc res en contra de servir en l’exèrcit en si, però servir en l’exèrcit sud-africà per reprimir a la gent negra no em va semblar una bona manera d’emprar el meu temps.”-
Els seus pares es van divorciar i Musk va emigrar a Canadà amb la seva mare al juny de 1989. El 1992 va obtenir una beca per estudiar Administració d’Empreses i Física a la Universitat de Pennsilvània i es va quedar un any més acabar el seu segon títol en física.Un dels seus professors a la Universitat de Pennsilvània era director executiu d’una empresa a Silicon Valley, dedicada a investigar ultracondensadors electrolítics destinats a vehicles elèctrics.
Elon Musk va treballar un estiu a l’empresa Pinnacle Research molt interessat pel component desenvolupat pel seu professor..
Aquests ultracondensadors tenien una densitat energètica molt alta però els seus components químics eren caríssims i es venien per mil•ligrams perquè hi havia molt poques mines que els extraguessin.
Inspirat per innovadors com Nikola Tesla, Musk va decidir entrar en tres àrees els que considerava “problemes importants”, com després indicaria ell mateix: “una d’elles era Internet, una altra l’energia renovable i l’altra era l’espai.”
En aquestes activitats, Musk va començar la seva carrera i al febrer de 2005 la fortuna de Musk ja era de 328 milions de dòlars.
Musk empresari
Tot i que Elon Musk té accions o és CEO de diverses empreses, ens centrarem en les que són més representatives perquè aquest geni pugui ser titllat de profeta: PAYPAL i TESLA MOTORS.
PAYPAL
Al març de 1999, Musk va cofundar X.com, una empresa de serveis financers i pagaments via correu electrònic. Va aconseguir un alt de nivell de seguretat sense que fos complicat per a l’usuari fer la transferència.
Un any després. X.com es va fusionar amb Confinity, una empresa que permetia fer transferències de diners entre dispositius Palm Pilot per infrarojos i la verificació a través d’una web. La nova companyia va adoptar inicialment el nom de X.com com el seu nom corporatiu, però al febrer de 2001, X.com va canviar el seu nom legal a PayPal Inc. En les primeres 5 setmanes PayPal va superar els 100 000 clients. Diverses agències reguladores com la FTC i empreses com Visa i eBay van tractar de tancar PayPal al•legant tot tipus d’arguments que no van servir per a res.
A l’octubre de 2002, eBay va adquirir PayPal per 1.500 milions de dòlars en accions. Abans de la venda, Musk era l’accionista majoritari, amb 11.7% de les accions del PayPal. Amb la venda Elon Musk va guanyar 150 milions de dòlars. Altres membres de PayPal van fundar les seves pròpies companyies com YouTube, LinkedIn, Jammer i Yelp.
TESLA MOTORS
El 2003 JB Straubel i Elon Musk van visitar AC Propulsion que tenia un prototip de cotxe esportiu elèctric basat en un cotxe de gasolina… El prototip accelerava de 0 a 100 km/h en menys de 4 segons i tenia una autonomia de 300 quilòmetres. Elon Musk va decidir comercialitzar un cotxe esportiu elèctric. Els membres d’AC Propulsion el van posar en contacte amb Martin Eberhard, Matt Tappenhig i van fundar Tesla Motors per comercialitzar el model T-Zero d’AC Propulsion.
A l’abril de 2004 Elon Musk va decidir invertir 6,3 milions d’USD en Tesla Motors. No era l’únic inversor, però va contribuir amb el 98% del finançament. Altres inversors van ser Eberhard i petites firmes de capital risc.
La seva inexperiència i ingenuïtat els van portar a infravalorar el capital necessari per crear una empresa fabricant de cotxes. Tenien previst gastar 25 milions de dòlars abans del primer lliurament i van acabar gastant 140 milions de dòlars
Fins al juny de 2012 s’havien venut 2.100 Tesla Roadster en 31 països i havien recorregut més de 37 milions de quilòmetres elèctrics. El esportiu de dues places Tesla Roadster costava uns 100.000 dòlars.
El 22 de juny de 2012 va començar la producció del la berlina elèctrica Tesla Model S de 5 places més 2 seients infantils. Es produeixen unes 20.000 unitats l’any.
El Tesla Model X és un tot camí elèctric fabricat per Tesla Motors basat en la plataforma del Model S. Va iniciar els seus lliuraments en el mercat nord-americà al setembre de 2015.
El model de tercera generació serà un vehicle elèctric que costarà a partir de 35 000 dòlars i es produirà en 2017 en un volum superior al Model S. Serà el Tesla Model 3.
Musk és cofundador i cap de Disseny en Tesla Motors, on va ser el màxim responsable del desenvolupament del increible Tesla Roadster, probablement el primer automòbil elèctric viable de l’era moderna i va ser ell qui va aportar gairebé tot el capital en les primeres dues rondes de finançament de Tesla i va continuar invertint en totes les rondes següents. Com a resultat de la crisi financera de 2008 i recessos forçosos en Tesla, Musk va acceptar prendre el lloc de director executiu portant a la marca al cim del sector i de l’èxit. No obstant això, Tesla Motors és un model d’empresa emergent i s’albiren èxits sense precedents i molt més després de l’aparició del Model 3.
El profeta
Elon Musk sempre ha estat un visionari de les noves tecnologies però principalment per la seva obsessió amb el medi ambient.
El 30 abril 2015 Tesla va presentar dos sistemes d’emmagatzematge d’energia: Powerwall i Powerpack. El Tesla Powerwall és un paquet de bateries de ions de liti usat com a suport a la xarxa elèctrica d’un domicili i que pot emmagatzemar energia elèctrica provinent d’energies renovables, com solars o eòliques, o emmagatzemar electricitat en horari nocturn quan la electricitat és més barata. Pot instal•lar-se en exteriors o interiors i no necessita un espai tancat. També permet realitzar una instal•lació elèctrica en llocs remots sense accés a la xarxa.
Tesla ofereix dues capacitats: 7 kWh i 10 kWh. El seu preu és de 3 000 i 3.500 dòlars respectivament. El model de 7 kWh està optimitzat per a cicles diaris mentre que el de 10 kWh està optimitzat per al subministrar energia quan ocorren talls d’electricitat.
A Espanya es preveu la seva comercialització per a finals de 2016. Però hem de tenir en compte que l’ús d’aquests dispositius a la llar estan penalitzades per l’Administració, però segons afirma Elon Musk: “considerem què, després de les eleccions del proper 26 de juny, canviarà la normativa espanyola per afavorir la demanda de les bateries perquè “els productes d’autoabastiment estan creixent”. Saben més a Tesla del nostre futur polític que nosaltres? El “profeta” així ho afirma.
ENTREVISTA: ELISENDA CAMPS. Cara i veu de la multidisciplina
L’Elisenda Camps és reconeix a ella mateixa com a una dona d’avui, compromesa, honesta i empàtica. Que viu l’actual etapa de la seva vida amb agraïment i confiança. Se sent lliure, serena, plena i feliç de poder-ho expressar i d’haver trobat maneres de ser útil i aplicar la seva experiència al dia a dia.
La coneixem dels seus treballs a TV3 amb el programa de decoració “Interiors”, del concurs “A+a+” i de les seves col.laboracions a “Els Matins”. El seu pas per 8TV amb programes de salut i benestar, magazines i amb en Josep Cuní, diferents formats a Catalunya Ràdio i darrerament a RAC1, des de fa 12 temporades, dirigeix i presenta el programa “Tot és Possible”.
Periodista, escriptora, presentadora de ràdio i televisió, experta en temes de salut, coach i conferenciant entre d’altres activitats, converteixen a l’Elisenda Camps en una dona polifacètica. La redacció d’aquesta revista la segueix des de fa més de vint anys i volem saber una mica més el seu dia a dia.
Elisenda. Ja sabem que fas i valorem enormement aquesta gran tasca, però… és complicat alternar-ho amb la teva vida familiar? Com ho fas?
Doncs, si et soc sincera, en aquests moments de la meva vida puc conciliar molt be les dues coses, tot i que sempre hi ha temporades més intenses que d’altres a nivell laboral, ara puc atendre la feina i la família sense que ningú en surti perjudicat. Tots contents!
Tinc la gran sort de viure molt a la vora de la ràdio i això em permet anar-hi caminant i no perdre temps en desplaçaments inútils. Crec que vaig perdre tantes hores i vaig patir tants embussos a la carretera quan vivia al Maresme que la vida m’ha recompensat amb aquest privilegi. Viure, treballar i intentar fer-ho tot al barri, en definitiva “simplificar la vida” aquest és el meu lema. El gimnàs, els metges, els restaurants, les reunions…des de fa uns anys gaudeixo del luxe de fer-ho tot a peu!
Des d’aquí, valorem molt el teu darrer treball a RAC 1 amb el programa “Tot és Possible”, un espai de servei que hem seguit durant molt de temps i on hi transmets passió a l’hora de ajudar a les persones que necessiten quelcom. És aquests el teu leitmotiv? Com va sorgir la idea?
La idea del Tot és Possible, no és meva és de la casa, va néixer durant el segon any de vida de RAC1 i en els seus inicis era un programa nocturn. Desprès va passar a la franja del migdia i passats un parell d ‘anys , vaig entrar-hi jo.
En aquell moment presentava el magazine “La Bona Vida” a l’actual 8TV i l’Albert Rubió, director del canal i el director de RAC1 l’Eugeni Sallent em van proposar dirigir i presentar el Tot és Possible. Desprès de 13 temporades, queda poc d’aquell format, jo me l’he anat fent meu, un vestit més “a mida”. He introduït temes relacionats amb la qualitat de vida i altres qüestions que ens preocupen en el nostre dia dia, vaig canviar el to i el ritme del programa però sense renunciar mai al seu esperit de servei .
La nostra revista té una mica aquesta inquietud. Ens preocupem de divulgar aspectes de l’alimentació, per exemple, fent saber als nostres lectors quins aliments son bons i de quins ens hem d’apartar. Tu també ets una gran experta en la bona salut i el benestar. D’on et ve aquesta inquietud?
Crec que aquesta inquietud la porto incorporada a l’adn, sempre m’han interessat aquests temes, he llegit i investigat, i la meva vida sempre ha girat al voltant d’aquestes qüestions. El desti m’hi ha portat, si o si. Quan vas evolucionant com a persona te’n adones de la importància que te el fet de cuidar-te, de mantenir bons hàbits, d’estimar al altres i també a un mateix, de cuidar el nostre entorn i de les conseqüències tant negatives que pot tenir el no fer-ho. A mi això em posa les piles.
Tant important és la salut física com l’emocional. Tant és així?
Per a mi és el més important de tot. La nostre vida gira al voltant de com ens sentim física i emocionalment. Si no estem be amb nosaltres mateixos no estem be amb ningú i en lloc. Ja podem viatjar per buscar respostes a l’altre punta del mon…no cal, les respostes les tenim dins nostre. Cal observar i estar present en l’ aquí i l’ara, la resta ve sol.
Vivim en la societat de l’immediatesa, de les presses, de la superficialitat, de la competitivitat…vivim desconnectats de la natura i de nosaltres mateixos i això amb el temps és una de les principals causes de malestar i patiment per a moltes persones. El món no el podem canviar, està clar, però si podem escollir de quina manera volem relacionar-nos amb ell perquè sigui una font de satisfacció i no de patiment. Aquesta és la única llibertat que tenim.
A nivell professional, que pots aportar en aquest sentit a empreses i particulars, i com?
A banda de la meva tasca a la ràdio que és la més coneguda, també em mou compartir, transmetre i divulgar inquietuds i coneixements a través de xerrades i tallers fets a mida. També durant aquests anys de professió, un bon nombre d’ empreses i institucions han posat a les meves mans els seus esdeveniments més importants. Aquesta vessant professional també m’omple, sempre és un plaer ser l’altaveu de l’excel•lència i la professionalitat de les empreses, fundacions o associacions de casa nostre.
Vas publicar un llibre anomenat “Luxe Low Cost”, que és un directori d’outlets de Barcelona. La moda i el vestir és un àmbit que t’agrada?
Si, si, m’agrada, però sense ser un esclava de la moda ni de la targeta de crèdit, vaja sense excessos. Com a bona balança, tinc un sentit estètic bastant desenvolupat i una facilitat natural per combinar peces de roba o crear espais harmònics.
Estic al dia de les tendències i adapto el que tinc a l’armari al que es porta en cada moment afegint alguna peça nova o complement. Soc de tenir diferents bàsics , allò que se’n diu fons d’armari, amb els que em sento còmode i vaig jugant amb això. Des de fa molts anys també tinc un bon hàbit: m’agrada fer una jornada de reflexió abans de comprar-me una cosa que suposa una despesa important o no sé si me la posaré…tot i que de vegades sucumbeixo a la temptació i em permeto algun caprici dient allò de “porqué yo lo valgo” jajaja!
Tot i què a nivell laboral estàs prou ocupada, la gent com tu sempre teniu grans projectes al cap. Quin és el teu proper?
Projectes al cap sempre en tinc i tots giren al voltant del que m’agrada fer : Els mitjans, la comunicació, la divulgació de tot allò que pugui contribuir a millorar la vida dels altres…fer un mix entre tot això te a veure amb el meu proper projecte…i fins aquí puc llegir!
Vivim en la societat de l’immediatesa, de les presses, de la superficialitat, de la competitivitat…vivim desconnectats de la natura i de nosaltres mateixos i això amb el temps és una de les principals causes de malestar i patiment per a moltes persones.
La nostra revista sempre va un pel més enllà quan vol conèixer a una persona pública i us preguntem al respecte de temes una mica més personals. En el teu cas en agradaria saber quin és el teu plat preferit? Quina música (estil o grup) no pots deixar d’escoltar i per què?
M’encanten els arrossos!!! De tot tipus i acompanyats d’un vinet blanc ben fresquet i una bona companyia son la meva perdició. M’agrada cuinar-los i que me’ls cuinin, sobretot els caps de setmana quan tinc més temps. De fet m’agrada molt la bona taula, la gastronomia en general, provar nous restaurants, descobrir les cuines del món…en fi, que soc curiosa i de vida!
Pel que fa a la música, no tinc un grup preferit, no soc fan de ningú en especial, m’agraden moltes coses i molt diferents. Potser perquè inconscientment penso que si ets molt fan d’una cosa et limites per conèixer o descobrir d’altres..no ho sé. Jo flueixo amb el que em ve de gust en cada moment. Hi ha situacions que em porten a escoltar un ària d’òpera, o la cançó estripada d’un cantautor, o vibro en un concert de tecno-pop i en altres moments canto i ballo divertida el tema de moda de l’estiu. Així soc!
Elisenda Camps, dona prolífica, amb esperit de servei i amant del benestar i de la salut. Una cara coneguda i reconeguda per la seva trajectòria professional i que els que la coneixen titllen de simpàtica, empàtica i sempre disposada a ajudar. En donem fe i li agraïm molt que ens hagi posat tant fàcil aquesta entrevista.
BIOGRAFIA:
Bob Marley. L’home bo
Robert Nesta Marley Booker, més conegut Com Bob Marley (Nine Mile, Jamaica, 6 de febrer de 1945 – Miami, Florida, Estats Units 11 de maig de 1981), va ser un músic, guitarrista i compositor jamaicà.
Durant la seva carrera musical va ser el líder, compositor i guitarrista de les bandes de ska, rocksteady i reggae The Wailers (1964-1974) i Bob Marley & The Wailers (1974-1981.
“Legend”, disc pòstum llançat per Planet Music international el 1984, tres anys després de la seva mort, és l’àlbum de reggae més venut de la història amb 10 discos de platí als Estats Units i més de 20 milions de còpies en tot el món.
Bob Marley va néixer el 6 de febrer de 1945 a Nine Mile, una petita localitat al nord de l’illa de Jamaica, al mar Carib. era fill de Cedella Booker, una afro-jamaicana que tenia 18 anys i de Norval Marley, memebre de l’ONU jamaicà blanc d’ascendència anglesa. Encara què Norval ajudava econòmicament la seva dona rares vegada veia al seu fill per passar el temps viatjant; a més, segons fonts l’àvia de Bob el pressionava per que s’allunyés del nen per prejudicis racistes. El pare de Bob va morir quan aquest tenia 10 anys, al 1955.
Bob marley va tenir que suportar burles i menyspreus per part de negres jamaicans per la seva condició de mulat, sobre tot en la seva infantesa i adolescència (es diu que el germà de la seva primera núvia li dir que «no volem blancs a aquesta casa» ). Però després Marley es va demostrar indiferent aquests desaires i deia sense avergonyir-se de la seva barreja racial; encara s’identificava simplement com negre i aquesta va ser l’única part de la seva herència racial per la que va demostrar interès.
Marley va començar a interessar-se per la música. Molt influenciat per Ray Charles, Curtis Mayfield, Brook Benton o Fats Domino, i de grups de com The Drifters molt populars a Jamaica, que s’escoltaven a les emissions de la ràdio del sud dels Estats Units.
Alterna el treball en una empresa metalúrgica (on es crema en un ull) i la música. Bob Marley i Bunny Wailer, amic d’aquest, van conèixer a un cantant anomenat Winston Hubert Mcintosh (Peter Tosh). Els tres van formar els Wailing Wailers (literalment, ‘crits de protesta’). Van llançar el seu únic èxit, «simmer down» a finals de 1963.
La formació inicial dels Wailing Wailers estava composta per Marley, Wailer, Peter Tosh, Junior Braithwaite i dos coristes, Beverly Kelso i Cherry Smith.
En l’estiu de 1971 Marley accepta una invitació de Johnny Nash per acompanyar-lo a Suècia, ocasió en què signa un contracte amb la CBS. A la primavera de 1972 els Wailers van aterrar a Anglaterra per promocionar el senzill “Reggae On Broadway”, però no va tenir massa èxit. A la desesperada, Marley visita els estudis de gravació d’Island Records, que havia estat la primera discogràfica en interessar-se per la música jamaicana, i demana parlar amb el seu fundador, Chris Blackwell. Blackwell que els coneixia i els va oferir quatre mil lliures per gravar amb ell. I el primer àlbum va ser “Catch a Fire”, fortament promogut per l’illa.
«la gent aquesta que tracta de fer aquest món pitjor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre’l jo?»
Èxit professional
En els anys 70 Jamaica vivía un empitjorament de la seva ja típica política violenta; la situació va degenerar a una guerra civil de carrer entre les colles de pistolers militants dels dos grans partits polítics tradicionals, el Partit Nacional del Poble (socialista democràtic) i el Partit Laborista de Jamaica (centre-conservador dreta).
Bob Marley era llavors un pacifista apolític a Jamaica, músic ja consagrat i un rastafari autèntic propulsor de la fe. Va decidir participar en un concert gratuït a Kingston, el 5 de desembre del 1976 per promoure la pau i la reconciliació nacional, i així ajudar a frenar la violència.
El 3 de desembre de 1976, 2 dies abans de “Smile Jamaica”, Marley, la seva esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager Don Taylor van ser ferits en un atemptat per pistolers desconeguts dins de casa seva.
Es pensa que l’atemptat va ser una represàlia dels sectors polítics que rebutjaven el concert per el seu suposat caràcter de suport al govern jamaicà. Marley ser ferit per trets d’arma de foc al pit (molt a prop del cor) i el braç, la seva esposa Rita al cap, Lewis Griffith a l’estómac i el mànager Don Taylor també va ser hospitalitzat al creuar-se en la línia de foc. Afortunadament despres d’un temps es van recuperar completament. Dos dies després de l’atemptat, Marley va pujar a l’escenari i va cantar. Quan li van preguntar el per què, va dir: «la gent aquesta que tracta de fer aquest món pitjor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre’l jo?».
Entre 1977 i 1980, Marley va gravar diversos discs. Exodus va consolidar l’estatus de internacional de la banda, romanent en les llistes d’anglaterra durant 56 setmanes seguides. “Kaya”, que va aconseguir el quart lloc a Anglaterra a la setmana següent del llançament. “Babylon By Bus” i “Survival”, el novè àlbum de Bob Marley amb Island ser llançat en l’estiu de 1979. “Uprising”, va sortir al maig de 1980 i va tenir èxit immediat amb “Could You Be Loved?”. Els Wailers mentrestant s’embarcaven en la seva girra europea, trencant rècords d’assistència als concerts. L’agenda incloïa un concert per 100 000 persones a Milà, el més gran de la història de la banda.
Últims anys i mort
Al juliol de 1977 es va descobrir que se li havia format un melanoma acral lentiginoso, una forma de melanoma, al dit polze del peu dret.
Tot i la seva malatia, Marley va voler seguir endavant amb les actuacions programades i ni es va extirpar el càncer ni es va posar en tractament i va participar de manera activa en la preparació d’una gira mundial al 1980. Poc després la seva salut va empitjorar considerablement. El càncer se li havia estès per tot el cos.
La resta de la gira va ser cancel•lada i Marley ingressa a la clínica Josef Issels, a Alemanya, i va començar un tractament controvertit a base d’evitar certs aliments, begudes i d’altres substàncies.
Després de vuit mesos lluitant amb poc èxit contra el càncer, Bob Marley pren un avió de tornada a Jamaica. Durant el vol des d’Alemanya, les seves funcions vitals van començar a fallar. Quan l’avió va aterrar, va tenir que ser traslladat d’urgència a l’hospital, ja que necessitava atenció mèdica immediata. Va morir a el Cedars Of Lebanon Hospital, ara l’Hospital Universitari de Miami, el matí de l’11 de maig de 1981,a l’edat de 36 anys. Les darreres paraules van ser al seu fill Ziggy Marley que li va dir: “els diners no poden comprar la felicitat”.
Bob Marley va rebre un funeral d’estat el 21 de Maig de 1981 que combinava elements de l’església ortodoxa etíop amb els de la tradició rastafari. Va ser enterrat amb la seva guitarra Gibson Les Paul vermella (alguns diuen que es tractava a realitat d’una Fender Stratocaster) a una capella propera al lloc a on va néixer.
El primer ministre de jamaica, Edward Seaga, va ser l’encarregat de pronunciar el panegíric del funeral. Va dir: «la seva veu va ser un crit omnipresent en el nostre món electrònic. Els seus trets afilats, el seu aspecte majestuós i la seva forma de moure’s s’han gravat intensament en el paisatge de la nostra ment. Bob Marley mai va ser vist. Va ser una experiència que deixà petjada indeleble en cada trobada. Un home així no es pot esborrar de la ment. Ell és part de la consciència col•lectiva de la nació.»
Font: Wikipèdia
ENTREVISTA: François van den Abeele. Salvant l’oceà fent ulleres!
François van den Abeele és un belga afincat a Catalunya compromès amb el medi ambient, amb el mar, amb les persones i amb una sensibilitat especial i un esperit orientat a fer petits passos per canviar aquest mon que l’humà sembla disposat a destruir.
François, és pare i emprenedor amb una profunda passió pels oceans i la natura, convençut que al món, els consumidors són cada vegada més conscients de la necessitat de protegir el medi ambient, que busquen materials ecològics i sostenibles, que fan un millor ús dels recursos disponibles i intenten reduir la contaminació i l’abús de matèries primeres.
François creu fermament que cada gota compta per a millorar l’estat del planeta i que tornar a imaginar el disseny de productes, els seus usos i les seves provinença és el nostre deure i un dels majors reptes del nostre temps. Pensar en el nostre futur i el que els nostres fills heretaran és prioritari.
La seva iniciativa és clara: que fem amb tot el plàstic que aboquem al mar? Ell mateix ens ho explicarà.
SQ21 – François. Ens pots explicar el teu projecte? Com surgeix la idea de Sea2See?
Vaig començar a interessar-me a la problemàtica del plàstic al mar, per la meva passió pel mar i les activitats personals que realitzo en l’oceà. Al mar desconnecto! També des de l’inici de la meva vida professional vaig estar lligat al món marítim com broker marítim.
Portava temps llegint sobre la degradació dels Oceans, les conseqüències del plàstic marí, sobre les marques que intenten impulsar l’economia circular en els seus mètodes productius i vaig investigar si era possible utilitzar el plàstic marí com a font de matèria primera per produir alguna cosa; i ho vam aconseguir.
SQ21 – Son les xifres de deixalla de plàstic al mar tant esfereïdores com sembla? Com afecta a la fauna marina i al ecosistema?
Les xifres són alarmants! S’ha de saber que a l’any, 8 milions de tones de plàstic cauen al mar, són 250 Kgr per segon. Un 12% d’aquesta contaminació prové de xarxes de pesca, que són abandonades, perdudes o tirades. Parlem de 800.000 Tones, o una quantitat similar per cobrir 6 vegades la superfície d’Espanya!
Aquestes xarxes soltes provoquen un fenomen que s’anomena la pesca fantasma, és a dir que com segueixen surant soles segueixen pescant i arrasant tot el que troben, i poc a poc van matant tot el que s’hi enreda. Parlem de milions d’animals. Amb el temps es creen illes de deixalles que es degraden en l’Oceà i entren en la cadena alimentària. Una catàstrofe.
O com les burilles de cigarreta, la gent creu que són biodegradable! Doncs no, són de plàstic, cel•lulosa d’acetat, i triguen 3 a 5 anys en desintegrar-se en el mar. A Espanya es fumen més de 80 milions de cigarrets al dia, i a 2/3 acaben a terra !! Et deixo fer càlculs que et deprimiran !
SQ21 – Veus més aquesta iniciativa com una tasca social? o com un negoci.
Som un negoci però amb un enfocament sostenible. La finalitat és doble, a través d’un producte, generar una consciència cap a una problemàtica important. El consumidor se sent partícip en un procés de reciclatge i aquest sentiment és el fonament de la nostra marca! Cada gota compta.SQ21 – Quina ha sigut l’acollida del projecte en els diferents àmbits on l’has presentat? Pescadors, entitats, inversors…
L’acollida és positiva, en general el sector pesquer s’adona del costat positiu que representa recollir escombraria plàstica en comptes de veure-ho acabar al mar o en abocadors, on el dany mediambiental és igual o pitjor. L’acollida en el sector òptic és bona perquè la qualitat del producte és bona.
Al final quan el nostre producte es troba en un botiga òptica competeix amb les altres ulleres i no hi ha diferència amb d’altres marques.
El consumidor, per més gran que sigui la història de producte, compra perquè li agrada el producte i pel seu preu, però rarament només per la història. Per això estem encantats de veure com es ven en botigues òptiques de diversos països Europeus. A Espanya estem entrant ara. Hem rebut diverses trucades d’inversors, però de moment no va fer falta l’entrada d’aquests, però ho estem considerant per a un futur pròxim, per afinar el reciclatge i desenvolupar la part òptica.
SQ21 – Quin és el procés de tot fins arribar les ulleres als clients? Concretament com es fa?
Avui ja treballem amb les confraries de pescadors a 22 ports de Catalunya. Treballem amb un reciclador i hem instal•lat més de 100 contenidors perquè els pescadors tirin les seves deixalles de xarxes, caps, cordes i així evitar que acabin a la mar o en abocadors.
Recollim una mitjana d’1 Tona cada 3 dies de deixalles plàstiques. Aquests contenidors van a una primera planta a Girona on tallem, seleccionem i netegem les deixalles de plàstic, després les enviem al País Basc les bales netes per extrusionar i passar la matèria primera a pellets. Finalment vam enviar aquest plàstic al nord de Itàlia per fabricar les ulleres.
SQ21 – Feu només ulleres de sol?
No, fins ara hem fet ulleres de sol però estem començant a produir la nostra col•lecció d’ulleres de visió perquè les ulleres són molt lleugeres i agradables de portar.
SQ21 – Totes les iniciatives tenen un principi, però coneixen-te, estem segurs que ja prepares algun altre iniciativa per reciclar el plàstic del mar. Suposem que no la voldràs explicar, però, és així?
De moment ara estem amb les ulleres, després veurem;) Hi ha molt mercat i el 50% de la població ha de portar ulleres.
Si cada un d’ells té una consciència mediambiental, netejarem els mars, però més que tot generem una ona expansiva que permet incrementar la consciència cap als oceans.
François sempre diu, – “les ulleres sotenibles no canvien el món, les persones que les porten SI!”
ENTREVISTA: JOSÉ ALJAMA. Clàsules sòl i plusvàlues
Montal Assessors i Advocats va néixer fa més de 23 anys (al 1994) amb l`objectiu d`oferir un assessorament integral a nivell fiscal, comptable, laboral o jurídic, ja sigui a empreses o particulars. La idea sempre ha sigut que els seus clients trobin a MONTAL un suport a les necessitats que tots tenim. Avui dia, amb un marc normatiu tant i tant dinàmic, a un món on cada dia la competència es cada cop més forta, es fa imprescindible comptar amb un bon assessorament.
Ens entrevistem amb José Aljama, advocat i soci de MONTAL.
Quins son els serveis més contractats actualment?
Depèn. Els clients d`empresa gairebé sempre contracten els nostres serveis d`assessorament integral (fiscal-comptable-laboral i si escau, jurídic), mentre que els clients particulars contracten des de la declaració d`IRPF, elaboració de contractes de tot tipus, etc.., o assistència jurídica quan tenen un problema.
Sortosament avui dia podem dir amb satisfacció que som el despatx de referència a Sant Quirze, la qual cosa es només gràcies a tots els clients que ens han fet confiança i també a l`esforç de tot l`equip.
Actualment tenim una onejada de clients que volen reclamar contra la seva entitat bancària per l`aplicació de la ja tan coneguda clàusula sòl i d`altra banda també hi han molts clients que han perdut diners amb la venda de la seva casa i reclamen contra l`ajuntament per la plusvàlua municipal (Impost sobre l`Increment de Valor del Terrenys de Naturalesa Urbana IVTNU).
Evidentment el nostre criteri es que cada cas s`ha d`estudiar de forma individual, tot i que hi ha qüestions genèriques d`aplicació a tots els casos.
En relació a la clàusula sòl, finalment el TJUE a la seva sentència de 21 de desembre de 2016 va deixar clar el que molts de nosaltres sempre hem defensat. Una clàusula abusiva i que per tant no supera els filtres d`incorporació i transparència establerts pel nostre Tribunal Suprem (sentències TS de 9/5/2013, 24 i 25/3/2015, 22/12/2015…) ha de ser declarada nul•la. Un cop declarada nul•la, els efectes d`aquesta nul•litat han de ser retroactius des del naixement o aplicació de la clàusula (això es coneix en Dret com a efectes “ex tunc”), no com fins ara tenia establert el TS, que havia fixat la retroactivitat d`aquesta nul•litat amb efectes maig de 2013.
Si una clàusula es nu•lla, ho ha de ser “ab initio”, des de sempre, i la conseqüència jurídica ha de ser considerar-la per no posada al contracte. De fet aquesta conseqüència jurídica ja es recull a l’article 1303 del Codi Civil . Malauradament un cop més el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat un cop al clatell a la justícia espanyola.
Però ara el Govern ha regulat aquesta situació. Podem estar tranquils?
Actualment, amb la publicació del RD 1/2017 les entitats bancàries han de respondre dins del termini establert a les reclamacions extrajudicials que els consumidors facin. Es aconsellable que des de bon inici aquesta reclamació extrajudicial es faci amb un bon assessorament jurídic donat que la resposta de l`entitat pot ser mol diferent. Ja no depèn únicament de l`entitat si no també de cada cas. Hem de de tenir en compte si hi ha hagut subrogació al préstec hipotecari, o si hi ha hagut un acord privat previ entre el consumidor i l`entitat pel qual es deixava sense efecte la clàusula, etc… en aquests casos es vital tenir coneixement del contingut d`aquest acord perquè ens donarà pistes de quins serien els arguments de l`entitat bancària en cas de procediment judicial, Però el consumidor ha de saber que fins i tot en cas d`acord previ, es pot reclamar.
I si no hi ha resposta o si hi ha oferiment pero es insuficient?
Bé, si no hi ha resposta la única opció es l`inici de un procés judicial. Si hi ha oferiment però aquest es considera insuficient, es pot iniciar també la reclamació judicial, tot i que en aquests casos es imprescindible estudiar a fons la viabilitat de l`acció especialment en quant a l`import a reclamar, donat que si l`import que finalment ens concedeix la justícia no supera l`oferiment de l`entitat, no es podrà reclamar les costes del procediment.
De fet els jutjats ja estan preparats per l`allau de demandes i fins i tot s`han creat jutjats específics que resoldran aquests litigis, concretament a Barcelona serà el Jutjat núm. 50, a Girona el núm. 3, a Tarragona el núm. 8 i a Lleida el núm. 6.
I en quant a la coneguda plusvàlua?
Aquest es un altre tema interessant. Fins ara hi havia una sentència del Tribunal Constitucional que era esclaridora però no generava jurisprudència. Per sort, el passat 11 de maig el TC ha dictat una nova sentència que ara ja si, obre la porta i dona seguretat jurídica a tota la gent afectada per aquest tribut.
Que suposa aquesta sentència del Tribunal Constitucional?
El principi constitucional de “capacitat econòmica” es el més vulnerat per aquest impost donat que el càlcul parteix d’una simple fórmula que s`aplica sobre la base del valor cadastral i que no té en consideració cap altre element o circumstància del negoci jurídic. Es tracta d`un impost que actua només pel fet de transmetre un terreny, amb independència de si hi ha guany o pèrdua amb la transmissió.
I que ha de fer el perjudicat per reclamar?
El nostre criteri es clar. En primer cop aconsellem, si es possible, pagar i alhora iniciar la reclamació. Al menys de moment, mentre no es modifiqui la llei. Així ens assegurem que el client no es veurà sotmès a un procediment recaptatori per par de l`ajuntament durant el litigi.
Evidentment la reclamació inclou l`import abonat per la plusvàlua, així com interessos i costes del procediment.
Hi ha per tant possibilitats d`èxit???
Evidentment, ara bé, nosaltres sempre hem defensat que no es suficient amb l`aportació de l`escriptura de compra i venda on es vegi que hi ha una transmissió sense benefici econòmic. En Dret es bàsic saber qui ha d`acreditar cada cosa i en aquests casos la càrrega probatòria recau sobre el contribuent que reclama. Per tant, considerem imprescindible que la reclamació sempre vagi acompanyada amb un informe pericial que, partint de determinats criteris objectius, acrediti la pèrdua de valor amb la transmissió.
ENTREVISTA: Marta Pujol. Passió per l’arqueologia i per Sant Quirze
Marta Pujol és arqueòloga, una passió que li transmet un professor d’història de l’institut, en Joan Santacana i Mestre, arqueòleg i museòleg. S’especialitza en la seva gran passió, la paleoantropologia, i treballa amb les persones més prestigioses a Catalunya, el Dr. Domènech Campillo, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, i amb la Dra. Assumpció Malgosa, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a arqueòloga, directora d’excavacions i experta en esquelets humans, treballa en una cinquantena d’excavacions, per al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat, el Museu de la Ciutat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, i, finalment, a Jordània en una missió internacional per la Maison du Proche Orient.
Estudia un postgrau en museografia didàctica a la Universitat de Barcelona i del 2006 al 2013 treballa al Museu d’Arqueologia de Catalunya com a responsable de l’àrea de didàctica, on desenvolupa tasques de difusió i acció cultural, sobretot per a públic infantil i familiar.
SQ21. Marta, des de fa uns anys que ets una persona molt activa al poble en temes d’arqueologia i cultura, has fet l’escenografia de la “mongetera màgica” del local de l’Imagine world, has fet el projecte de la celebració del 125è aniversari del naixement del pintor Joan Vila-Puig, fas activitats didàctiques a les llars d’infants, escoles i instituts del poble, ets membre del GIHSQ i tens en marxa un nou projecte pel poble.
Sí, des que treballo pel meu compte que sóc més activa al poble, a més l’Ajuntament de Sant Quirze hi va creure molt, en els projectes, i col•laborem en alguns des de llavors, però també treballo molt a fora. Alguns dels projectes no els faig sola, sinó que hi ha gent que m’ajuda i hi participa. Faig sobretot activitats didàctiques a escoles i instituts, disseny de projectes per a ajuntaments i institucions, dinamització d’espais culturals, escenografies i materials didàctics per a museus, etc. Ara estem en un nou projecte per Sant Quirze que ens fa molta il•lusió.
SQ21. Quin és aquest nou projecte? Explica’ns una mica com sorgeix la idea i qui en formeu part?
És un projecte sobre el jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell. Tot va sorgir arran d’una reunió amb l’alcaldessa l’Elisabeth Oliveras.
En aquella reunió vam posar sobre la taula la necessitat de fer alguna cosa amb el patrimoni arqueològic local ja que malgrat tenir un jaciment important tan rellevant com la Bòbila Madurell, no hi ha publicacions actualitzades per al públic general, els materials estan dispersos entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu de Sabadell i la ciutadania santquirzenca ho desconeix.
Per tot això, vam acordar fer un esbós de projecte on endreçar idees, marcar objectius i fer propostes.
Els tres caps visibles del projecte som el Dr. Joan Anton Barceló, santquirzenc i professor titular de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. Juan Francisco Gibaja, cerdanyolí i científic de la Institució Milà i Fontanals (CSIC-IMF) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i jo, també santquirzenca.
SQ21. A Sant Quirze del Vallès i a Sabadell s’han descobert molts jaciments. És una zona especialment rica arqueològicament parlant?
Sí, la veritat és que els resultats d’anys de recerca duta a terme a la zona per arqueòlegs, Servei d’Arqueologia de la Generalitat, la UAB i el Centre d’Investigació Milà i Fontanals del CSIC, constaten que la zona del Vallès durant el neolític va ser una zona força poblada per comunitats de pagesos i ramaders, com ho evidencien jaciments com la Bòbila Padró a Ripollet, Can Llobateres i Bòbila Madurell a Sant Quirze del Vallès i Can Roqueta, Can Feu i Can Gambús a Sabadell.
A més, el jaciment de la Bòbila Madurell és el jaciment neolític més rellevant de la plana del Vallès d’aquest període trobat fins al moment, pel gran nombre de troballes materials, especialment per la seva gran necròpolis, així com per d’altres estructures domèstiques i d’hàbitat.
Datat entre el V i el IV mil•lenni a. C., la seva rellevància rau en que conserva el lloc d’hàbitat i una de les necròpolis més importants d’Europa d’aquest moment cronològic (jaciment de la Bòbila Madurell, Sant Quirze del Vallès i Can Gambús, Sabadell).
D’altra banda, el gran nombre de restes humanes ha permès dur a terme estudis paleoantropològics i estudis molt avançats com l’anàlisi d’ADN o dels isòtops estables per conèixer la dieta de les poblacions, que fa que sigui un des jaciments més estudiats i que compte amb més resultats científics del panorama de l’arqueologia espanyola.
SQ21. De tot el que has explicat fins ara, dedueixo que fa molts anys que s’estudia aquest jaciment?
Sí, el jaciment de la Bòbila Madurell és conegut des de l’any 1931 quan l’extracció d’argiles de la dita bòbila, ubicada a l’Avinguda dels Països Catalans, on està la consulta del Galennus, i les restes neolítiques al Parc de les Morisques, va treure a la llum restes arqueològiques d’època neolítica.
De fet, l’aparició de restes arqueològiques de manera fortuïta a Sant Quirze era un fet conegut per tothom. També s’hi trobaven molts fòssils de milions d’anys d’antiguitat.
Aquestes restes sovint eren recuperades per veïns i estudiosos locals. Però quan s’amplia la línia fèrria del ramal de Sant Cugat a Sabadell, al 1921, les trinxeres de la via del tren van deixar al descobert sitges i restes arqueològiques atribuïbles al neolític i restes paleontològiques.
Posteriorment, l’any 1975, amb la construcció de l’autopista C-58 i l’edificació del centre comercial de l’Alcampo, van aflorar-ne de noves. En aquests anys s’inicien les primeres excavacions arqueològiques a la Bòbila Madurell programades per la Diputació de Barcelona, i cap als anys noranta es programen excavacions des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya de manera més sistemàtica.
Molts han estat els directors, investigadors i arqueòlegs que han treballat directament al jaciment o han dut a terme estudis, i prova d’això són el gran nombre de tesines i tesis doctorals que s’han escrit sobre el jaciment de la Bòbila Madurell de Sant Quirze del Vallès. Jo mateixa hi vaig venir quan tenia dinou anys a excavar en un parell de campanyes, l’Ajuntament ens deixava el poliesportiu per dormir a terra amb sacs, hi passàvem molta calor.
En conec un munt de bons arqueòlegs que hi van participar, inclús dirigir algunes campanyes com en Roger Marcet, també santquirzenc.
SQ21. Així doncs, amb tot això que ens expliques que fareu. Com creus que ho podreu abordar? Perquè les restes arqueològiques no hi són?
Exacte, estem parlant de restes del nostre patrimoni invisibles, no tenim ni estructures, ni murs, ni sitges conservades però tenim molts objectes recuperats i tenim la recerca feta al llarg de vint anys de feina. Creiem que ara és el moment de fer visible aquest immens patrimoni i oferir-lo al públic local. Perquè volem incrementar l’ús social del patrimoni català i local als nivells que requereix una societat avançada com la del segle XXI.
El patrimoni és de tots, no només d’un grup d’experts. Des del professor d’institut fins a la perruquera del poble o el fuster de la botiga de la cantonada tenen tot el dret a gaudir-ne i poder tenir accés als resultats de les investigacions.
La gent quan viatja arreu vol visitar llocs emblemàtics, hi visiten esglésies, jaciments, museus. Tenen curiositat per les coses. Per tant el que volem és posar al mig del projecte a la ciutadania, fer coses per a ella i ajudar a construir una identitat pròpia.
SQ21. Sant Quirze té molta població vinguda de fora. El patrimoni pot ajudar a integrar?
Nosaltres creiem que sí, el patrimoni ajuda a construir una identitat pròpia. Posar en valor el patrimoni cultural d’un poble reverteix positivament en la ciutadania. D’una banda, es creen coneixements adaptats a tots els públics, que d’altra manera no arribarien a tots els sectors, i d’altra banda, es contribueix a la formació d’una ciutadania compromesa i que pren consciència de l’herència cultural que li ve donada. És quan entenem que aquí estem de pas i que la terra no ens pertany, això tan emocionant ens connecta amb els avantpassats.
Sant Quirze del Vallès és un municipi petit amb un territori abstracte, envoltat de ciutats amb una forta identitat. Creiem que la construcció d’una identitat pròpia del territori ha de passar necessàriament per la recuperació de la identitat cultural.
El nostre passat pagès és l’essència de les nostres contrades que connecta amb les cultures mediterrànies mil•lenàries. No et sembla emocionant?
SQ21. En quina fase esteu ara mateix del projecte. Teniu un programa d’actuacions previstes i un pressupost? Teniu finançament?
Tenim actuacions previstes per enguany i pressupost assignat però no tenim el tema del finançament tancat. La UAB hi vol participar però ens caldrà buscar més finançament. En això estem en aquests moments.